24M: Els altres candidats

Errika_Torregrossa_Jaume_Collboni_Alfred_Bosch_Robert_Masih_Ada Colau_Huma_Jamshed_All_Media_Consulting_Elecciones_Municipales_2015

Des de l’esquerra: Erika Torregrossa (Colòmbia), al costat de Jaume Collboni (PSC); Alfred Bosch (ERC), al costat de Robert Masih (Índia); Ada Colau (BComú), al costat de Huma Jamshed (Pakistan)

Aquest informe sorgeix davant l’escassa informació disponible en els mitjans de comunicació sobre la presència de candidats d’origen estranger en les llistes electorals de les eleccions municipals del 24 de maig 2015. Tot i que la seva participació ha augmentat els últims anys, la seva presència segueix sent reduïda a les llistes, i són nul·les les seves possibilitats d’arribar a ocupar càrrecs de poder en els ajuntaments. Això, però, contrasta amb el gran impacte que ha tingut la immigració i la diversitat en les estratègies de comunicació de tots els partits. En aquest text es desenvolupen els següents temes:

  • Les estratègies de comunicació amb els candidats d’origen estranger
  • El nombre de candidats d’origen estranger
  • Les dones candidates d’origen estranger
  • El perfil dels candidats d’origen estranger
  • La participació dels residents d’origen estranger

Les estratègies de comunicació amb els candidats d’origen estranger

El 2011 va ser el primer any en què els partits van realitzar actes oficials de campanya per presentar els seus candidats nascuts en altres països. El 2015 han repetit, a Barcelona, el Partit dels Socialites de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En tots els casos ho van fer amb la presència del cap de llista. Els socialistes van escollir el Centre Cívic Convent Sant Agustí, els ecologistes la seva pròpia seu al cor del barri Gòtic, i els republicans la cèntrica plaça dels Àngels.

Les tres ubicacions són espais cèntrics de la ciutat. En tots ells es va fer la posada en escena pròpia d’una campanya, en petita escala, encara que aquesta no va comptar amb la cobertura de mitjans nacionals.

En el cas d’ERC, va ser el partit que va organitzar l’acte més pròxim a la data dels comicis, el passat 18 de maig. És a dir, sis dies abans de les eleccions. Abans va ser ICV, el 29 d’abril. El primer a fer-ho va ser el PSC, el dia 25 d’abril. El desplegament de recursos va ser discret, però equiparable a qualsevol acte de campanya realitzat en els diferents districtes de la ciutat. Els materials bàsics, impresos i peces gràfiques per a la difusió en xarxes socials també van ser coberts per les respectives organitzacions. Respecte l’audiovisual, només el PSC es va ocupar de produir un espot, protagonitzat per l’advocada Erika Torregrossa. Això també constitueix una cosa inèdita.

 

Comunicación política Elecciones en EspañaCal assenyalar que en l’era de les xarxes socials i els smartphones, els candidats han encarnat com mai abans la figura de prosumers. Ells es fan càrrec de produir contingut, i alhora, consumir el que produeixen. Fotografia i vídeo amateur, amb les sigles oficials dels partits, s’han propagat amb viralitat. Això ha desplaçat la tradicional demanda de recursos des de les estructures polítiques cap als ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents, cada vegada més potents i amb prestacions d’alta definició. No obstant això, davant l’absència d’una estratègia per aprofitar-se del fenomen, el poder de la marca institucional s’ha debilitat a favor del poder de la marca personal dels candidats.

El nombre de candidats d’origen estranger

 

El nombre no té precedents: només entre el PSC i la confluència Barcelona en Comú (ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo), han presentat a 138 persones nascudes en altres països. A més a més, cal sumar-hi altres partits, que integren candidats d’origen estranger, però no proporcionen xifres oficials. Els partits d’esquerres, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), tampoc han proporcionat la informació sol·licitada per aquest informe. Igual que tots els partits d’aquesta tendència ideològica, també van realitzar actes de campanya, en què van destacar l’aportació dels seus nouvinguts a la societat catalana.

En el cas de les formacions conservadores, totes mantenen reticències a l’hora d’identificar-los, amb una estratègia curiosament similar. El raonament utilitzat va ser que, com que es tracta de persones nacionalitzades espanyoles, no és una  tasca senzilla diferenciar-los dels altres. La idea de fer un recompte específic cobra força si es té en compte el nombre de 1.511 llistes inscrites que sumen el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU)  en els 947 municipis catalans. Els populars només van fer referència a un candidat d’origen alemany, resident a Platja d’Aro. Tots dos van contestar en termes més o menys iguals:

No tenim un llistat de persones d’origen estranger que participin en les candidatures.

En el cas de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, amb les seves 80 candidatures, es descarta la presència de candidats d’origen estranger, com a conseqüència del seu lema de campanya “Primer els de casa”.

 

Les dones candidates d’origen estranger

 

Les dones són un fet emergent. En diversos casos, estan situades entre el número 1 i 10 de diverses llistes, entre formacions d’esquerres. A Barcelona destaquen al PSC la jurista Erika Torregrossa, d’origen colombià (número 13), Dina Elmozouri, vinguda del Marroc (número 20). I per Barcelona en Comú, Huma Jamsheb, nascuda al Pakistan (número 16). Torregrossa i Jamsheb, liderant col·lectius diferents, es caracteritzen pel seu constant activisme social en les últimes dues legislatures. En particular Torregrrossa, que amb l’experiència de tres campanyes electorals ha madurat el seu perfil polític.

A la Bisbal (Girona) destaca una dona nascuda al Marroc, la número 4 per ICV, mentre que són tres les que ocupen el cinquè lloc de les seves respectives candidatures, a Tona, Arenys de Mar i Molins de Rei. Per part del PSC, el número dos per Calella correspon a Cindy Rando Radaelli; mentre que a Sant Cugat, la catalano-colombiana Sandra Tirado fa campanya des del quart lloc. També destaca la socialista Jocelia Do Carmo Silva, vinguda del Brasil, al municipi gironí d’Hostalric.

 

El perfil dels candidats d’origen estranger

 

El perfil ja no és de farciment, com en anys anteriors, on se’ls escollia per ser presidents d’una determinada associació. Ara són metges, empresaris i professionals que no necessiten subvencions per guanyar-se la vida. Continua havent-hi activistes d’entitats, però ara el perfil és més divers, pel que fa a professions, països, gènere i edat. L’alta polarització de la política catalana ha provocat que l’aportació de les persones vingudes de fora sigui assimilada pels objectius ideològics de cada formació. Lluita de classes, justícia social, sobiranisme català, control i ordre, han predominat en general sobre els detalls de la diversitat cultural.

 

La participació dels residents d’origen estranger

 

Hi podria haver una sorpresa: una notícia d’EFE del passat dia 14 indicava que s’havien inscrit per votar només 62.000 persones dels països amb conveni, la qual cosa suposa un 1.1% de la població a Catalunya (Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia , Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago). No obstant això, aquest nombre no té en compte les nacionalitats, que s’han disparat en l’última legislatura, a causa de l’agilització de tràmits per part del Govern. El 2013 hi va haver-hi 74.000 nous nacionalitzats a Catalunya, amb la qual cosa són persones perfectament habilitades per votar. Si sumem els del 2014 i anys anteriors, el potencial de vot és encara més gran, però difícil de diferenciar una vegada que compten amb un DNI com els altres votants.

Relacionat:

Ara: “Els partits utilitzen l’eslògan de la diversitat, però no fan res”

Público:  Los migrantes en listas electorales exigen ser una voz, no sólo una foto

Leave a Reply